Quantcast
Channel: País de Catinou (Saint-Lys / Sent Lis)
Viewing all 114 articles
Browse latest View live

Souscription du 1er CD d'Alidé SANS (Français)

$
0
0

L'association CATINOU a le plaisir de lancer la SOUSCRIPTION pour le premier CD de la jeune et talentueuse aranaise ALIDÉ SANS Le prix de la souscription est de 8 euros (5 euros de CD + 3 euros de frais de port) par CD commandé. Paiement par chèque à l'ordre de la CATINOU À renvoyer à :[...]

Soscripcion deu 1èr CD d'Alidé SANS (OC)

$
0
0

L'associacion CATINOU a le plaser de hèr la SOSCRIPCION (pre-venta) endeu prumèr CD de la joena e talentuosa aranesa ALIDÉ SANS Le prètz de la soscripcion es de 8 euros (5 euros de CD + 3 euros de còstas) per CD comandat. Pagament per chèc a l'òrde de la CATINOU D'enviar a : Associacion Catinou[...]

Atelier d'occitan à Saint-Lys

$
0
0

L'association Païs de Catinou refait des ateliers d'occitan à SAINT-LYS en 2014 - 2015 ! Lieu des cours : rue des Glycines. Bâtiment 3 - 1r étage - 31470 St-Lys Professeur : M. Frédéric Gardes Horaires de 20h30 à 22h30 Dates : -mardi 30 septembre 2014 -mardi 7 octobre 2014 -mardi 4 novembre[...]

L'Occitanie annexée par Groland

$
0
0

Après les velléités d'indépendance des Écossais et des Catalans, les Occitans se sont laissés annexer par le Groland (le fameux pays imaginaire de Canal +). Après las envejas d'independéncia deus Escoceses e deus Catalans, les Occitans se deishèren anexar peu Groland (le famós país imaginari de[...]

Naissance de la GROCCITANIE

$
0
0

Voici d'autres photos de l'acte de fusion de Catinou (Occitanie) et du président Salengro (Groland). Ainsi naquit la GROCCITANIE... Voir aussi le JT Occitan de France 3 Aicíd'autes fòtos de l'acte de fusion de la Catinon (Occitània) e deu président Salengro (Groland). Atau neishèc la[...]

Programa en occitan de la Catinou 2014

$
0
0

PROGRAMA DE LA HÈSTA DE LA CATINON 2014 20n aniversari ! Minjacebas – Sent Lis Dijaus 2 d’octòbre de 2014 Talhèrs de dança tradicionala,hèits per Joan-Francés CAPON endeus pichons de las escòlas de Sent Lis, ambe l’ajuda de la comuna de St Lis. Ambe la collaboracion de la comuna de Sent Lis.[...]

Programme en français de la Catinou 2014

$
0
0

PROGRAMME DE LA FÊTE DE LA CATINOU 2014 20e anniversaire ! Mingecèbes - Saint-Lys Jeudi 2 octobre 2014 Ateliers de danse traditionnelle occitane, animés par Jean-François CAPOU pour les pitchous des écoles de St-Lys. En partenariat avec la commune de St-Lys. Avec la collaboration de la commune[...]

Concèrt Duo Canticel le 31.10.14


Amassada Generala de l'associacion PAÍS DE CATINON

$
0
0

Assemblée générale de l’association « Païs de Catinou e Jacouti » Vendredi 31 Octobre 2014 à 16H00 Salle paroissiale, au presbytère, rue du presbytère à Saint-Lys Ordre du jour : Ø Rapport moral. Vote sur le rapport moral. Ø Bilan financier. Vote sur le rapport financier. Ø Appel à candidature[...]

Bona annada 2015 !

$
0
0

La Catinon doblida pas, maugrat qu'auja un pauc tròp forçat suu riquiquí deu Jacotin, de vos desirar una bona annada 2015 a totes, brave monde ! La Catinou n'oublie pas, bien qu'elle ait un peu trop forcé sur l'eau-de-vie de Jacouti, de vous souhaiter une bonne année 2015 à tous !

Quin occitan per deman d'Eric Fraj (Part 1)

$
0
0

Avèm le plaser de publicar la version occitana de l'article d'Eric Fraj sus l'occitan que volèm. Aqueste article qualitadós, pregond e precís, mèrca un constat d'una rara luciditat sus la lenga nòsta. Èra lo díver de l'associacion Catinon de publicar una reflexion d'aquera portada.

Podètz trobar la version francesa en hasent un clic aicí.

 

 Quin occitan per deman ?

 

                

Si es vertat que l’occitanisme diu voler, non pas simplament la subrevida (mès o mens simbolica), mes la vida efectiva de l’occitan, la resocializacion rapida e massiva d’aquesta lenga es alavetz una necessitat absoluda. Tot occitanista que se dona una tala finalitat, e qu’es un pauc consequent, ne sirà conscient, convençut, e i trabalharà pel milhor de sas capacitats e possibilitats. Aquò estant, compte tengut de l’evolucion de nòstra societat e, sustot, del contèxte actual de l’occitanisme (« dels occitanismes », caldriá dire per èsser mès en adeqüacion ambe la realitat), òm a le dreit – e le dever istoric – de (se) pausar la question : de quin occitan volèm la resocializacion ? Quin occitan volèm per deman ?

 

 

 

D’efèit, unas practicas lingüisticas, conscientas o pas, e qu’existissen dempuèi ja qualques annadas, semblan mès qu’alarmantas  per çò qu’es de la qualitat de la lenga ensenhada a las generacions novèlas (doncas parlada e eventualament transmesa per elas), mes tanben quant a l’ideologia implicita que tròp sovent baileja a l’amagat l’aprendissatge e la remesa en circulacion sociala de la lenga (per l’escòla, les centres de formacion, les eveniments culturals, les mediàs occitanistas, etc.). Ma tòca es pas ací de fèr le procès de qualqu’un, o de lançar anatèmas, mes d’explicitar e fèr partejar una presa de consciéncia : la d’un perilh que, a l’ora que s’esfaçan o se van esfaçar les darrièrs locutors « naturals », pòt èsser mortal per la practica de la Lenga d’Òc mes tanben per l’avenidor de la vida comuna qu’aquela practica engendra o, al mens, diuriá engendrar. Aquel dangièr existís sonque perque nòstras bonas intencions e accions s’acompanhan rarament de la distància e de la pensada necessàrias a una practica instruida, preses que sèm per las multiplas urgéncias que nos assautan e per faussas evidéncias. Es d’autant mès imperatiu qu’una soscadissa comuna e benvolenta s’instaure, sens demorar, sus la natura de la lenga que volèm promaure dins nòstres discorses e per elis, quina fòrma que prengan. Las qualques remarcas que seguissen vòlen solament ajudar a-n-aquela reflexion e al debat espandit e decisiu que se fa necessari :  

 

 

 

I. La qualitat de la lenga

 

 

 

Çò qu’ausissen en primièr les astrucs qu’escotèren de parlaires « naturals » desempuèi l’enfància, es la pèrda d’una fonologia e d’una fonetica autenticament occitanas. « L’occitan, aquò’s de catalan prononciat ambe l’accent francés», me disiá i a gaire un estudiant aragonés que sortiá d’un collòqui occitanista[1] ; òm auriá tòrt d’i véser pas qu’una galejada : es una vertat constatativa[2]. N’entendèm de locutors novèls del lengadocian (sovent passats per una Calandreta e pels corses del segondari) que le pronóncian a la francesa, de la dubèrtura de las vocalas al desplaçament d’accent tonic en passant per l’abséncia d’assimilacion entre duas consonantas a una frontièra de mots o l’abséncia d’elision de las polisillabas que determinan un nom[3], eca. ! Dins aquel cas, les locutors novèls pronóncian coma es escrit, çò que senhala alavetz una pedagogia inadaptada perque tròp fondada sus l’escrit[4] e/o un oral professoral ja inautentic. Aquò dit, es vertat qu’òm poiriá considerar aquela inautenticitat coma un fenomèn irreversible, un veredicte de l’istòria, que – per realisme – siriá bon de s’i resignar. Mes le problèma es que la pèrda de substància s’arrèsta pas aquí : tròp sovent les aprenents se vesen impausar fòrmas (lexicalas, verbalas, sintaxicas, eca.) totalament estrangièras al lor environament local e/o regional[5], quand s’agís pas de sintaxis tipicament francesas (nòstra premsa, ailàs, ne balha regulàriament de polits especimèns) o neologismes tombats de sabèm pas quin cèl lingüistic : atal posquèri descubrir un incredible « alesedor », que designava, dins al mens una de nòstras Calandretas, çò que le monde del parçan nomenan simplament e plan legitimament « cort de recreacion » o « pati ». Mes si se cal interessar tanben a çò que disen le monde del vilatge d’al costat… !

 

 

 

Pel monde que son pas sords, le constat es mès que preocupant. Mas peregrinacions de cantaire e de professor de lenga d’Òc me menèren en mantun lòc d’ensenhament de nòstra lenga : i constatèri sovent que compreniá pas res, o pauc, a las questions d’unis escolans, talament la prononciacion èra defalhenta ; que l’ensenhaire corregissiá pas las errors per las rectificar ; que le quiti professor – titulari, pasmens, d’un C.A.P.E.S. d’occitan – mestrejava pas vertadièrament la lenga, al punt de fèr fautas d’acòrdi grossièras, basicas, al punt de s’enganar dins la diferéncia d’emplec entre passat compausat e passat simple (preterit), al punt de saber pas, de còps, utilizar corrèctament le mòde subjonctiu (quitament dins una frasa al present). Se vetz, aquel constat – qu’es pas sonque le miu, se’n manca plan – es pas gaire relusent e rend pas gaire optimista. Ara, aquela constatacion, fèita per que nos interroguèm vertadièrament suls nòstris metòdes e contenguts d’ensenhament e de transmission, la fasquèri pas jamès per çò qu’es dels locutors (escolans e mèstres) de las duas Bressòlas[6] que me fosquèt donat de conéisher dempuèi que som occitanista[7]. Cèrtas, es benlèu pas estrictament le catalan rosselhonés que i es totjorn ensenhat[8] mes al mens la mestresa de la lenga resplendís en çò de professors que son d’una exigéncia granda quant a la qualitat e l’autenticitat de la lenga que se transmet. Aquela dobla exigéncia, cal absoludament que siá la nòstra :

 

 

 

-         si volèm pas ensenhar una lenga de farlabica, una lenga qu’existís pas ;

 

 

 

-         si volèm per consequent crear o manténer un ligam de compreneson lingüistica e de reconeishença mutuala entre les locutors novèls e les locutors « eretièrs » presents abitualament a l’entorn.

 

 

 

Fàcia a l’afirmacion d’una tala exigéncia, sèi plan çò que d’unis van replicar : la fòrma de la lenga ensenhada impòrta pauc, çò que compta es que les aprenents sián iniciats a una cultura pel biaish de l’aprendissatge de la lenga[9]. De segur, cap de lenga existís pas en defòra d’una cultura e aprene una lenga es aprene una cultura, l’una va pas sens l’autra[10]. Mes cossí véser pas que la resocializacion de l’occitan pòt sonque passar, per èstre efectiva, per l’aprendissatge d’una lenga-cultura que siá pas destacada del territòri mes, al contrari, tenga compte al maximom de l’inscripcion de l’aprenent dins un contèxte totjorn especific? Salvarem pas la lenga d’Òc sens tornar téisher aquel ligam de compreneson lingüistica e de reconeishença mutuala entre parlaires « ancians » e « novèls », ligam que es tanben un pont entre generacions. Concretament : quin benefici de recuperacion sociala podèm esperar de l’ensenhament d’una lenga artificiala que subreviuriá embarrada ? E finalament qué cercam : l’instauracion d’un idiòma novèl parlat per qualques happy few (fosquèssen qualques milierats), l’establiment arbitrari de la nòvlenga de l’entre-se occitanista, o la revivificacion d’una lenga istorica e populària, que cèrtas malauteja, mes polsa encara? D’autra part, si es vertat que çò que compta es l’iniciacion a la cultura, quina que siá la fòrma de la lenga ensenhada (e ensenhaira), alavetz perqué butar pas aquela logica – absurda – duscas a son extremitat e ensenhar pas en gascon en país lemosin, en lengadocian en Provènça e en provençal en Gasconha ?

 

 

 

Una de las faiçons de negar le peish, de soscar pas, de respondre pas a-n-aquelas questions, sirà de las declarar excessivas, doncas inexistentas. Pr’aquò, l’experiéncia (la mia mes tanben la de l’occitanisme) pròva – ailàs ! – que l’excès es pas de mon costat : de monde pus illustres que ieu jà metèren en evidéncia que la distància qu’existís[11], al còr d’una mèma lenga supausada, entre un sistèma lingüistic A e un sistèma lingüistic B, pòt fèr que l’intercompreneson siá pas mès assegurada. N’es atal del Robèrt Lafont quand compara e opausa una frasa d’occitan populari e autentic - « l’ibronha envoièt un còp de solièr al rainal » - amb una frasa tipica de l’ipercorrectisme caracteristic d’unis occitanistas : « l’embriac mandèt un còp de sabaton a la volp »[12]. Ara, aquela distància excessiva – produita pel tròp grand alunhament de dus nivèls de lenga entre elis o per una tròp granda diferéncia sintaxica o foneticò-fonologica – si es mortala per l’intercompreneson, l’es per consequent tanben pel sentiment de reconeishença mutuala que se pòt installar entre le neolocutor e le locutor eretièr. Aquí, per exemple, çò qu’un ensenhament fondat sus una tala distància pòt donar concretament : un licean torna dire a son grand çò qu’a aprés en occitan en classa[13]: « Ai sempre fam ». De qué arriba si le parlar del parçan ditz puslèu e unicament : « Èi totjorn talent » ? La reaccion del grand es immediata : « Ce que tu dis toi, c’est de l’occitan, ici on parle le patois, ce n’est pas pareil… ». Le grand se reconeish pas dins çò que parla le felen, le qual pensa sul pic que le patoès de la familha es pas le « vertadièr » occitan o de « bon » occitan, que doncas es efectivament un « patoès », un derivat, una jos-lenga, e que i a clarament una diferéncia d’esséncia entre aquel parlar local e la lenga ensenhada a l’escòla. Comprenèm alavetz las considerablas devastacions, dins l’airal de las representacions e de las practicas socialas, ligadas a una tala « pedagogia ». D’unis trobaràn, plan segur, qu’aquel exemple es tròp polit, tròp « talhat a faiçon », tròp caricatural, o que remanda pas qu’a d’excepcions raras[14]. Creire aquò siriá se tranquillizar a bon prètz e voler véser pas qu’aquela mena d’ensenhament es frequent e totalament contra-productiu : fa pas qu’afortir inconscientament dins la pensada del monde, e amb una totala bona fe, la vièlha opausicion entre « patoès » e « occitan ». L’ironia de l’istòria es que l’occitanisme, e ambe rason, se crebèt pendent d’annadas – e se crèba sovent encara – a explicar que le patoès e l’occitan, « aquò’s parièr, aquò’s la mèma lenga »… Mes perqué le pòble, encara estacat a la lenga, diuriá creire aquel occitanisme vist que, d’un autre costat, a causa de la distància lingüistica, e de còps culturala, manifestada dins fòrça de sos discorses, li demòstra tròp sovent, en practica e en situacion, çò contrari ?

 

 

 

Ba disi en pesant cada mot : las practicas lingüisticas de qualques unis d’entre nosautris, de segur plens de bonas intencions mes pas pro senats[15], frenan la (re)socializacion de la lenga e son un espaurugal per un grand nombre de parlaires potencials que serián prèstis a retrobar un usatge social de la lenga. Si no’n gardam pas, aquelas practicas totalament anti-pedagogicas acabaràn per inventar una vertadièra diferéncia entre patoès e occitan, dins la practica coma dins las representacions mentalas e socialas ; en gròs, a las elitas urbanizadas : l’occitan ; a çò que demòra del pòble dels barris o del campèstre : le patoès. Naturalament, aquel apartheid lingüistic e cultural sornarut es pas ni generalizat ni tanpauc irreversible[16], mes ne cal pas dobtar : es en camin. Tanben, que me siá permés d’èsser solemne : es ara, es a dire dins las qualques annadas que venen, quand se van morir les darrièrs locutors « naturals », quand mès d’un d’entre nosautris sent le besonh d’una etapa novèla dins la formalizacion de la lenga[17] e s’acampa ambe d’autris en un Congrès de la Lenga o una Academia Occitana, quand le vòte d’una lei decenta per las lengas de França es pas jamès estat tant a posita, es ara, doncas, que tot se jòga…

 

 

 

Se cal pas enganar : ma presa de pausicion se vòl unicament pedagogica. I véser una ataca anti-intellectualista, o una prusor populista passadissa, siriá una mespresa per çò qu’es de mas intencions e motivacions, una manièra d’ignorar a bon compte le problèma expausat e, malurosament, una faiçon de le perennizar. S’agís pas ací de negar le fenomèn dels nivèls de lenga, practicat – conscientament o pas – per cadun[18] ; egalament, s’agís pas tanpauc de refusar a qui que siá, entre autris a l’artista, le dreit de parlar e d’escriure coma li agrada (e mès le dreit de ba fèr mal, d’èstre incomprensible, incomprés, pedant, ridicul, etc.). Tanben se’n manca qu’aja ieu l’illusion de presicar l’ensenhament d’un parlar « rural » ; cal pas somiar : les locutors novèls de l’occitan parlaràn pas jamès coma nòstris aujòls païsans[19]. Es simplament (si se pòt dire…) question, çò primièr, de logica e d’eficacitat : voler tornar socializar l’occitan en ensenhant una lenga « fòra sòl », separada del vivièr lingüistic territorial – qu’es pas encara assecat, malgrat çò que disen – es tant inutil e contraproductiu coma voler aprene a nadar en defòra de l’aiga, sens comptar qu’aquò es anar enrè, en deçà de las aquisicions pedagogicas d’un Antonin Perbòsc o d’un Celestin Freinet, que sapièren mostrar tota l’importància e la pertinéncia de la dubertura de l’escòla sul mitan pròche de l’escolan. Se sap que quand le mitan cultural – doncas afectiu – de l’escolan demòra darrèr la pòrta, l’academisme e l’òdi de çò qu’òm es son pas jamès plan luènh. Ara, es que l’occitanisme se pòt permetre, dins l’estat actual de las causas, d’ensenhar e practicar a part una lenga sens assisa dins le territòri real concernit, es a dire sens agafar (lingüisticament, culturalament, istoricament, imaginàriament, afectivament…) las  e  les que i viven[20] ?

 

 

 

    Mes se tracta tanben, e aquò a una evidenta portada pedagogica, de fidelitat e d’estacament a una istòria, a un pòble, a un país. L’inautenticitat que denóncii ací desdenha – e aquò tanben nos ba podèm permetre? – non solament çò legat per l’istòria, mes tanben la lenga encore viva ençà enlà. Es a dire que i a un mesprètz plan fòrt – desapercebut, cèrtas, mes aquò càmbia pas res a l’afèr – de la realitat diacronica e sincronica que es la nòstra. Quantis occitanistas tolosans, dins la quítia vila de Godolin, utilizan sistematicament l’article istoric « le » (qu’es pas un francisme), o « dínquias » o « lièit » o « seré » ? Se pòden comptar, per demorar optimista, suls dits d’una man. L’immensa majoritat ditz « lo », « duscas » (quand es pas, e de mès en mès, « fins », que fa mès catalan), « lièch » e « serai »[21]. Per ausir l’occitan mondin, cal anar escotar, dins les barris e les campèstres a l’entorn, e quin paradòxe !, d’occitanofònes non-occitanistas. Tot se passa doncas, dins nòstre mondet occitanista, coma si – per çò qu’es de la lenga – i aviá pas res agut d’interessant e de determinant abans nosautris, coma si i aviá pas res d’interessant e de determinant a l’entorn de nosautris. Illusion e pretencion de qui crei que tot comença amb el… Pr’aquò, la majoritat de mos camaradas occitanistas trobarián desconvenent, escandalós e ideologicament dobtós, qu’una persona que voldriá viure al Marròc, per exemple, s’abstenguès d’aprene la lenga de l’endreit – l’arabi populari, le berbèr – e s’adrecès als autoctònes pas qu’en arabi egipcian o en arabi dit « literari », sens parlar de l’arabi coranic[22]. Alavetz cossí se fa qu’una tala practica, jutjada a bon dreit elitista, e al mens inadaptada, semble – als mèmes – impossibla al Marròc mes finalament possibla ací, quitament si se fa inconscientament la maja part del temps[23] ? E cossí ne sèm arribats aquí ?

 

 

 

    La manca de pedagogia e de reflexion, la manca d’intelligéncia de situacion, per patents que sián, explican pas tot. Al long de las annadas e d’una regulària observacion de las parladuras occitanistas[24], apareish que l’aveniment progressiu d’aquel occitan de laboratòri, estrangièr al substrat populari, correspond a la pujada progressiva e vigorosa – al còr de l’occitanisme – d’un imaginari sociopolitic plan determinat, quitament si un grand nombre de militants se’n mainan pas, per manca de reculada sufisenta[25], e tanben perque es pas totjorn evident, malgrat la pus valenta volontat, d’identificar la natura d’aquel famós « aire del temps » que respiram, de bon grat o pas, dins la vida e l’accion ara per ara. « Pro d’actes, mots ! » disiá le filosòfe Merleau-Ponty : i a moments ont d’efèit se cal saber pausar, e sortir de l’activisme, per soscar dialogicament a çò que fèm, a çò que sèm e volèm èsser. Doncas, es temps ara de’n venir a l’examèn dels fondaments ideologics d’aquelas practicas lengatjièras que menaràn le nòstre combat a la catastròfa si sortèm pas  de l’illusion dogmatica que representan : 

 



[1]Sola la que parlava en lemosin li paresquèt aver un accent autentic, diferent de l’accent  francés…

[2] Aquel constat som pas, de segur, le primièr que ba fa. Cal véser per ex. çò que ne disen les lingüistas Xavièr Lamuela e Joan Fulhet dins l’excellent « L’occitan de viva votz », Edicions IEO 31, Tolosa, 2008.

[3] Pronóncian plan separadament « cada /an », per ex., çò que se diuriá dire « cad’an ».

[4] Una lenga viva es pas bèl primièr una lenga que se parla ?

[5] Quin sens a d’impausar « lo lach », « enebit », « en cantar », dins de zònas que desconeissen aquelas fòrmas e – dempuèi sègles – disen pas que « la lait/la lèit », « interdit », « en cantant » ?

[6] La Bressola es l’equivalent de la Calandreta, en Catalonha-Nòrd.

[7] Es a dire desempuèi 1971.

[8] Véser, a prepaus de la problematica « catalan del Rosselhon/catalan estandard », la plan instructiva contribucion de Joan Peytaví Deixona : « Quelle langue (ré) apprendre ? » dins L’école, instrument de sauvegarde des langues menacées ?, Actes del collòqui dels 30/09 e 01/10/05 a l’Universitat de Perpinyà, Presses Universitaires de Perpignan, 2007, pp.148-165.

[9] Es l’argument que m’opausèt le president d’una de las nòstras Calandretas i a qualques annadas.

[10] A prepaus d’aquela realitat una qu’es la lenga-cultura, véser l’òbra d’Henri Meschonnic.

[11] Inevitable quand òm se complatz dins la fabricacion d’un lengatge elitista…

[12] Dins Quasèrns pedagogics, n°53, 1971. Citat per Rogièr Teulat dins Uèi l’occitan, I. E. O., 1985, p. 40.

[13] Imaginèm, per cargar pas tròp la barca, que ba pronóncie plan, çò qu’es pas assegurat del tot…

[14] D’exemples atal ne pòdi – ailàs ! – citar tant e mès e ne renovelar regulàriament le stòck, que l’espròva orala d’occitan al Bachilherat me’n porgís cada an, e dels milhors. La majoritat dels candidats que me disen ausir pauc o pro la lenga chas elis fan pas la ligason entre « le patoès » de la familha e l’occitan aprés a l’escòla. E se compren : òm lor ensenha « lo can » (de còps prononciat [kò]) e « lo fach » quand l’ostal o le vilatge ditz « le gos » e « le fèit ». Per pauc que le professor explicite pas le ligam entre patoès e occitan, le (maissant) còp es fèit ! Cossí d’adolescents o d’adultes pauc o pas assabentats en lingüistica poirián comprene que s’agís de la mèma lenga quand tot lor sembla indicar çò contrari, en començant per l’arcaïc e fòrça literari « Dòna » o « Sénher » (gaireben totjorn prononciats « Dò’ » e « Se’nhèrr », amb un desplaçament de l’accent tonic sus la darrièra sillaba), que’n gratifican l’examinatritz o l’examinator mentre que l’usatge real coneish pas que « Madama » e « Mossur » ?

[15]Que pensan pas pro a çò que fan o disen…

[16] Si n’èra, quin sens i auriá per ieu a demorar occitanista ? Me caldriá començar un autre combat, ambe pel cap la programatica e gaujosa interjeccion qu’una man refractària, generosa, e benlèu premonitòria, aviá traçada dins las annadas 70 sus un mur de la carrièra Jacques Darré a Tolosa, còsta l’entrada del benurós Conservatòri Occitan : « Vive la patoisie libre ! ».

[17]Ambe, especialament, l’eventuala mesa al punt d’un occitan « estandard », qu’èi pas dins l’absolut cap d’a priori contra el, ni negatiu ni positiu. Çaquelà, tanlèu que deishi la pausicion de tresplomb de l’absolut e considèri le ras de sòl sociò-istoric e sas exigéncias, me pòdi pas empachar de me demandar – en vesent l’abondància de las variantas de la lenga – si cercar artificialament una lenga estandard es pas coma cercar la qüadratura del cercle. De mès, si diu aver un jorn una koiné (lenga comuna), es que naisherà pas puslèu dels escambis verbals e cotidians dels umans d’ací, del fretament de lors diferentas modalitats d’enonciacion las unas contra las autras? Son las paraulas, les discorses qu’acaban per fèr la lenga, es pas l’envèrs, contràriament a çò que crei la doxa, quitament a l’Universitat. Per n’acabar ambe la religion – plan francesa – de la Lenga en se e transcendenta, véser ací tanben tota l’òbra d’Henri Meschonnic.

[18] D’efèit, qui se gausariá adreçar a un President de la Republica, al Perceptor o a una persona desconeguda mes desirada, exactament coma ba fariá amb un de sos pròches (fraire o sòr, copin, mainatge, animal domestic, etc.) ?

[19] Nòti desempuèi longtemps que quitament les d’entre nosautris qu’aprenguèren le francés a l’escòla parlan pas o pus exactament, en occitan, coma ba podián fèr lors parents e lors pepins…

[20] Meditèm a-n-aquel prepaus las sàvias paraulas del lingüista Rogièr Teulat, opus citat, p. 113 : « Dins l’expression, la compausanta sociala es totjorn presenta. Lo problèma per una lenga coma l’occitan es de pas oblidar los critèris subjectius dins la formacion de la nòrma : aquò’s la condicion fondamentala per que la nòrma eventuala siá acceptada pels utilisaires, e donc capite mai rapidament, valent a dire avant que los occitanofònes natius sián en nombre derisòri. »

[21] Son pas que qualques exemples, se poirián multiplicar, e quitament per la sintaxi, çò qu’agrava encara mès la distància fatala evocada pus naut.

[22] Fosquèri regent al Marròc, de 1976 a 1978. I  ausiguèri un spiker de la television nacionala traduire en arabi populari marroquin le discors televisat que le rei Hassan II veniá de prononciar en arabi « classic ». Un estudiant sortit d’un barri de barracas de Casablanca m’expliquèt qu’aquela traduccion èra necessària per que le pòble comprenguès çò qu’aviá dit le monarqua. Aquela dicotomia entre arabi populari e arabi classic (o literari) es negada per d’unis universitaris franceses qu’ensenhan l’arabi, jol pretèxte que s’agiriá de « la mèma lenga ». Curiosa « mèma lenga » ont la compreneson minimala passa pas ! Cal èsser bravament sord a la realitat, o avuglat per l’ideologia, per contunhar de véser « una mèma lenga » ont le monde, a l’evidéncia, se comprenen pas. Es d’aquesta dicotomia, qu’abolís  tota vertadièra sobeiranetat populària, que l’occitanisme se diu absoludament gardar.

[23] Psiquica e morala.

[24] Qu’òm  se rassegure : aquelas usanças demòran encara, pel moment, pluralas e boti pas tot le monde dins la mèma saca ; mes tendéncias gròssas se’n perfilan pas mens…

[25] Sabèm plan cossí es malaisit d’èstre sus la bicicleta e de’n baishar per se véser pedalar.

 

Concerts du 19.04.13 pour les lycéens et les collégiens.

$
0
0
Des chanteurs occitans au lycée de l'Isle-Jourdain et au collège de Saint-Lys
 
 
1-Alidé Sans, CrazyAl et Éric Fraj sont allés à la rencontre des lycéens d’occitan de l'Isle-Jourdain
 
alide_sans_1-36bed.jpg
 
Joseph Saverne a la particularité d’être un des lycées de l’Académie de Toulouse à avoir le plus d’élèves d’occitan avec 72 occitanistes. Ce sont les premières et les terminales qui ont rencontré les artistes du Val d’Aran (Alidé Sans & CrazyAlvarez) et le muretin Éric Fraj. Les secondes étaient restées faire un devoir de mathématiques en cet après-midi du 19 avril. Ce concert a été organisé par le vice-president de la Catinou, Nicolas Rey-Bèthbéder.
 
 

Ce fut une occasion originale de poser des questions, en occitan, aux auteurs des textes vus en classe. Bien sûr, il n’a pas été facile de poser les premières questions. Mais, peu à peu, les élèves ont osé et les artistes, en chair et en os, ont su toucher ces lycéens.

    

 Le fait qu’Alidé Sans et CrazyAlvarez viennent d’Espagne a ajouté un peu plus d’intérêt à cette rencontre. En effet, ces deux chanteurs viennent du Val d’Aran, en Catalogne espagnole. Cette petite vallée pyrénéenne, où la Garonne prend sa source, est de langue occitane.

 

 Puis le moment de chanter vint. Alidé Sans montra un réel charisme, un enthousiasme communicatif dû sûrement à sa jeunesse. Avec une très jolie voix, Alidé Sans a chanté Ath delà de tu, Sò jo tout en faisant participer les élèves. Enfin, elle a interprétée avec beaucoup d’entrain la chanson Recuelh era mia sang. Tous furent surpris positivement par Alidé Sans. Nous avons là une grande artiste malgré ses 20 printemps.

 

eric_fraj_1-ea521.jpg

 

  Après ce fut le tour d’Éric Fraj, dont l’expérience et le talent ne sont plus à prouver, qui leur a chanté Marinièr et le Fraisse.

 
DSCF0055.JPG
 
 Avec l’aide d’Alidé, le jeune chanteur de hip hop aranais Crazy Álvarez a déclamé deux chanson, dont   Dera evolucion ara revolucion, dans un style plus intimiste mais souvent avec un sens certain de la poésie.
 Une fois les chants finis, les élèves avaient préparé un goûter avec des crêpes. Quelques uns n’ont pas pu s’empêcher de demander des autographes aux trois artistes occitans. Un terminale a pris la guitare d’Alidé Sans pour jouer un petit morceau. C’est vrai qu’au-delà de la simple rencontre dans un lycée, une émotion est passée tant le moment vécu était de qualité.  
 liceans_lisla_jordanj_1-41ee7.jpg
 
 
 
Le concert en vidéos :
 
RECUELH ERA MIA SANG (Alidé)
 
SÒ JO (Alidé)
 
ATH DELÀ DE TU (Alidé)
  
DERA EVOLUCION ARA REVOLUCION (Crazy Álvarez + Alidé Sans)
http://youtu.be/Vd9IefsRDOM
 
 MARINIÈR (Eric)
  
FRAISSE (Eric)
 
DSCF0049.JPG
 
2-Concert avec Un per Vox au collège de Saint-Lys
 
 

Pour la 4e année consécutive, le collège Léo Ferré a accueilli, mercredi, un groupe de musique afin d'honorer la culture occitane. De la 6ème à la troisième, dans le cadre d'une section bilingue occitan, une trentaine d'élèves poursuivent leur apprentissage de la langue occitane.

 

Comme le dit souvent Olivier Bérard, professeur de mathématiques et d'occitan et de maths en occitan et ancien membre de la Catinou, à l'initiative de ces journées, «l'occitan n'est pas une langue morte, elle se parle par toutes les générations et de plus en plus par des jeunes». Avec Mme Castel, professeur de musique au collège et M. Humeau, professeur de SVT dans ce même établissement, l'accueil d'un concert pendant le temps scolaire est vécu comme un évènement majeur dans l'établissement. À tel point que cette année, le réfectoire a été décoré des croix occitane et que même des menus «terre mer» ont été cuisinés pour cette journée en rouge et or…

 
Le trio «per un vox» a interprété de majesteux chants polyphoniques en occitan mais aussi en français, en basque et en latin applaudis par les occitanistes mais aussi par les élèves de 6ème et les membres de la chorale du collège, de l'atelier musique… Les élèves des classes primaires de la commune ont aussi été les spectateurs de ce concert. Une découverte culturelle des chants et mélodies du monde, une rencontre très riche avec ces chanteurs musiciens… Au collège de l'Isle Jourdain, ce même concert a eu lieu jeudi aussi dans le cadre du partenariat entre l'association Arts Oc, l'inspection d'occitan dnas le cadre de l'enseignement d'occitan et de l'éducation musicale. Trois des morceaux interprétés avaient en effet été étudiés en classe. 
 

Mort de Max Dagois

$
0
0

A  106 ans, Max Dagois dèisha la tropa de la Catinon

 

 

« Pas prénguer cana au miu atge, aquò hè pas seriós  !"  ça declarava Max Dagois en arribant suu parvís de la glèisa de Sent Lis ende presidar l'amassada anuala deus amics de la Catinon. L'amor deus sius tanhents, le siu umor, la siva jòia de víver ací quauques trèits de caractère visibles de Max, a defaus de vos transméter le secret de la siva longevitat...

 

 Mès, per diu, coma aqueth personatge risolairen au fisic de titi parisenc, parlant pas occitan se retrobèc au bèl mitan de la trebatenta tropa de la Catinon hèita per Carles Molin au lendoman de la Liberacion ?

 

Nascut le 4 de novembre de 1906 just avant la granda guèrra, Max serà mobilizat en 1939, Presonèr, s'i escaigerà a s'escapar un prumèr còp d'un camp, mès serà pres encar un còp a París e internat au sinistre camp de Drancy. Tornarà hèr l'expleit d'una evasion rocambolesca. Decidat a hugir la capitala francesa, se retrobèc le 19 d'agost 1941 a Tolosa. Dotat d'una bèla votz d'opereta, hasquèc las sivas debutas suus emponts tolosans. Es a-n-aqueth moment qu'estèc reperat per Carles Molin e Dominique en quista de talents ende constituar la famosa tropa de la Catinon.



A la liberacion, Max intègra la gaujosa tropa. Denvenguèc cronicaire sus las ondas de Ràdio Tolosa dins la tarribla emission setmanèra les Pescofins. La siva votz èra radiofonica e tintada d'un pichon accent parisenc, dont se dessepararà pas jamès. Mès le Max se trobèc la plaça dins aquera tropa au parlar occitan e au fòrt accent mondin. Dins la celèbra pèça La campana de Minjacebas, tenguerà le ròtle de Pèire, le joen prumèr. 700 representacions d'aquera pèça estèren donadas en Occitania, un triomfe, un succès inegalat au jorn d'auèi dins le teatre d'òc. Es a-n-aqueth moment que hasquèc le rescontre d'una joena cantaira, Jacqueline Ryon, prumèr prèmi deu conservatòri de Tolosa. Devenguèc la siva partenària sus l'empont pèi la siva hemna.

 

  

A la seguida de l'aventura de la Catinon, Jacqueline perseguirà la siva carrièra de prumèra cantaira d'opereta, quand le Max harà una carrièra d'agent comerciau end'una fabrica de mòbles dinc a un atge deus avançats. Mès aqueth coble talentuós d'artistas divián transméter la lor passion endeu cant e la musica a la hilha prenomada Caterina, en sovénguer de Catinon. Dotada d'una votz rara de vertadèra contra alto, Catherine Dagois perseguís actualament una carrièra internacionala remercabla ambe le siu òme Edgard Teufel, grand organista. A-n-aquera familha de melomanes e d'artistas i cau ajustar de la Jacqueline, Bernard Ryon, president de la prestigiosa 'Associacion deus artistas merdionaus'.

Non, l'azard existís pas e vertat es que la sivas qualitats tant umanas qu'artisticas valèren au Max de s'engatjar, a la Liberacion, dins una carrièra de comedian a Tolosa au mièi deus mès grands e mès populars.

 

 

 

 

Max-Dagois.JPG

 

 

A  106 ans, Max Dagois quitte la troupe de la Catinou

 

« Ne pas prendre de canne à mon âge, cela ne fait pas sérieux ! » déclarait Max Dagois en arrivant sur le parvis de l’église de Saint-Lys pour présider le rassemblement annuel des amis de la Catinou. L’amour pour ses proches, son humour, sa joie de vivre, voilà quelques traits de caractère visibles de Max, à défaut de vous transmettre le secret de sa longévité...

Mais comment diable  ce personnage rieur, au physique de  titi parisien, ne parlant pas occitan se retrouva-t-il au beau milieu de la trépidante troupe de la Catinou fondée par Charles Mouly au lendemain de la Libération ?

Né le 4 novembre 1906 juste avant la grande guerre, Max sera mobilisé à son tour  en 1939. Prisonnier, il réussira à s’évader une première fois d’un camp, mais il sera à nouveau interpellé  à Paris et interné au sinistre camp de Drancy. Il réitèrera l’exploit d’une évasion rocambolesque. Décidé à fuir la Capitale, il se retrouva le 19 août 1941 à Toulouse. Doté d’une belle voix d’opérette, il fit ses débuts sur les scènes toulousaines. C’est à ce moment- là qu’il fut repéré par Charles Mouly et Dominique en quête de talents pour constituer la fameuse troupe de la Catinou.

À la Libération, Max intègre la joyeuse troupe il devint chroniqueur sur les ondes de Radio Toulouse dans l’inoubliable émission hebdomadaire les Pescofis. Sa voix était radiophonique et teintée d'un  petit accent parisien, dont il ne séparera jamais. Mais Max avait trouvé sa place dans cette troupe au parler occitan et au fort accent toulousain. Dans la célèbre opérette La cloche de Mingecèbes, il tiendra le rôle de Pierre, le jeune premier. 700 représentations de cette pièce furent données en Occitanie, un triomphe, un succès inégalé à ce jour dans le théâtre d'oc. C’est à ce moment- là, qu’il fit la rencontre d’une jeune chanteuse, Jacqueline Ryon, premier prix du conservatoire de Toulouse. Elle devint sa partenaire sur scène puis son épouse.

A la suite de l’aventure de la Catinou, Jacqueline poursuivra sa carrière de première chanteuse d’opérette, tandis que Max fera une carrière d’agent commercial pour une fabrique de meubles jusqu’à un âge très avancé. Mais ce couple de talentueux d'artistes devait transmettre leur passion pour le chant et la musique à leur fille prénommée Catherine, en souvenir de Catinou. Doté d’une voix rare de véritable contre alto,  Catherine Dagois poursuit actuellement une brillante carrière internationale avec son mari Edgard Teufel, grand organiste. À cette famille de mélomanes et d’artistes il faut y ajouter le frère de Jacqueline, Bernard   Ryon président de la prestigieuse 'Association des artistes méridionaux'.

Non, le hasard n’existe pas et c’est bien ses qualités tant humaines qu’artistiques qui valurent  à Max d’embrasser à la libération, une carrière de comédien à Toulouse parmi les plus grands et les plus populaires.

 

 

Texte : PL / Traduccion occitan : NRB

Vilatges aus noms burlesques

$
0
0

 

La despacha publiquèc un article suus vilatges aus noms estranhs :

 

http://www.ladepeche.fr/article/2013/07/21/1675344-les-villages-aux-noms-burlesques-a-l-honneur.html#xtor=EPR-1

 

L'associacion Catinon de Minjacebas - Sent Lis hè partida de l'amassada de las comunas aus noms burlesques.

Trobaratz comunas amusantas coma : Arnac la Pòsta, Cocumont, Cucunhan, Monteton...

 

 

------

 

 

La dépêche a publié un article sur les villages aux noms insolites :

 

http://www.ladepeche.fr/article/2013/07/21/1675344-les-villages-aux-noms-burlesques-a-l-honneur.html#xtor=EPR-1

 

L'association Catinou de Mingecèbes - Saint-Lys fait partie du groupement des communes aux noms burlesques.

Vous trouverez des communes amusantes comme : Arnac-la-Poste, Cocumont, Cucugnan, Montéton...

Programme en français de la Catinou 2013

$
0
0

PROGRAMME DE LA FÊTE DE LA CATINOU 2013

Mingecèbes - Saint-Lys

 

Vendredi 4 octobre 2013

 

 

Capou.jpg

Ateliers de danse traditionnelle occitane, animés par Jean-François CAPOU pour les pitchous des écoles de St-Lys. En partenariat avec la commune de St-Lys.

 

 spectacle-l-estanquet-avec-la-rampe-tio-saint-294201303213m.jpg

20H30 : L’ESTANQUET, théâtre occitan, par la compagnie de la Rampe. Salle de la Gravette de St-Lys. Entrée gratuite. Pièce sous titrée en français.

Pièce offerte par le Conseil Général de la Haute-Garonne et avec la collaboration de commune de Saint-Lys.

 

 

Samedi 5 octobre 2013 Salle de la Gravette de St-Lys

 CAT-TROIS.jpg

À partir de 18H00 :Arrivée de la Catinou (interprétée par Michel Saint-Raymond), accompagnée de son Jacouti, pour accueillir les enfants des classes bilingues de Saint-Lys avec leurs parents. Chaque classe produira sur scène sa propre création.

 CAT-CHANT-DEPECHE-deux.jpg

18H30 : Avec Manu Isopet, aidé par la Catinou,  les enfants chanteront ensemble en occitan sur la grande scène de la Gravette.

La Catinou distribuera aux enfants des friandises et un autocollant de soutien au bilinguisme français – occitan à St-Lys.

 

Traditionnelle dégustation gratuite de la tarte à l’oignon accompagnée de vin blanc de Gascogne.

Un service de restauration est prévu sur place à « la Table de la Catinou ».

Il vous sera proposé pour 6 euros : la soupe à l’oignon de Mingecèbes, saucisse de Toulouse grillée, chips ou moungétado, fruits de saison. Buvette assurée.

Renseignements et Réservations : 06.86.89.23.61 lp.lasseube@orange.fr

 

Isopet.jpg

 

19H00: Grand bal occitan animé par Manu ISOPET.

Entrée libre et gratuite grâce au partenariat avec la commune de St-Lys.

Le bal débutera par des danses enseignées aux enfants à l’école. Les adultes n’auront plus qu’à suivre leur exemple. Des enseignants seront là pour vous guider dans vos premiers pas de danse.

 

 

AlideSansGuitarra.jpg

 

21h : Concert d’Alidé SANS, jeune chanteuse occitane du Val d’Aran, dont les débuts sont talentueux. Entrée libre et gratuite.

 

Stand Librairie de la Catinou : vous trouverez tout concernant l’œuvre de Charles Mouly et de Piroulet : Livres, brochures, CD, DVD, cahier de la Catinou…

 

Dimanche 6 octobre 2013

 

PA050897.jpg 

11H 00 Grande messe en occitan, à l'église de St-Lys, célébrée par l’abbé Jòrdi Passerat et le Père Jean Claude Vasseur, curé doyen de Saint-Lys. Claude Roméro et Momo dit « l’Esquiròl » du groupe « lo Jaç », assureront une animation musicale au son de la cabreta, de la bodega et du graile. Messe servie par le dernier garde suisse de toute la France, Louis Bonzom du Lherm. Messe chantée par la chorale de Lèguevin L'ostau de la Sava au Toish. À la sortie de la messe sur le parvis de l’église, distribution traditionnelle de pain d’anis béni.

 

DSC05975

13H00 : Taulejada à l’Espace Gravette de St-Lys (derrière l’église)

Menu préparé par François Arlet traiteur à Lafitte Vigordane :

Apéritif, assiette de foie gras, poule farcie, fromage, pâtisserie maison, vin rouge des corbières, café et un coup de riquiqui offert par Jacouti.

 

RugbyAlranq.jpg

15H00 : Spectacle comique occitan RUGBY CLUB VILLAGE, one man show de Claude Alranq. Fin prévue vers 16h30.

 

Forfait Repas spectacle: 24 €. moins de 16 ans : 15€

Spectacle seul : 10€. moins de 16 ans gratuit.

(date limite d’inscription au jeudi 3 octobre 2013)

Renseignements et Réservations : 06.86.89.23.61 ou lp.lasseube@orange.fr

 

Pour maintenir l’esprit de la Catinou et soutenir ses actions, rejoignez les amis de la Catinou. Vous recevrez régulièrement les cahiers de la Catinou, le recueil d’hommage à Piroulet, les informations de l’association, des histoires de la Catinou…

 

Adhérez à l’association : 10 €, Chèque à l’ordre de l’association Catinou.

Fête organisée par l'association Païs de Catinou avec le soutien de la ville de Saint-Lys et GG31.

Association Païs de Catinou , Mairie, place Nationale, 31 470 ST-LYS

Contactez l’association par internet : paisdecatinou@voila.fr

 


Programa en occitan de la Catinon 2013

$
0
0

PROGRAMA DE LA HÈSTA DE LA CATINON 2013

 

Minjacebas – Sent Lis

 

Divendres 4 d’octòbre de 2013

 Capou2.jpg

 

Talhèrs de dança tradicionala, hèits per Joan-Francés CAPON endeus pichons de las escòlas de Sent Lis, ambe l’ajuda de la comuna de St Lis.

 

 Estanquet2.jpg 

20:30 - L’ESTANQUET, teatre occitan, per la companhia de la Rampa. Sala de la Graveta de St-Lis. Dintrada gratuita. Pèça sostitolada en francés.

 

Pèça aufèrta peu Conselh Generau de Hauta-Garona e ambe la collaboracion de la comuna de Sent Lis

 

 

Dissabte 5 d’octòbre de 2013 Sala Graveta a St Lis

 

CATINOU-09-un.jpg

A partir de 18:00 - Arribada de la Catinon (hèita per Miquèu Sent Ramon), acompanhada deu siu Jacotin, ende aculhir les mainatges de las classas bilinguas de Sent Lis ambe lors parents. Cada classa harà sus l’empont la siva creacion.

 

CAT-CHANT-DEPECHE-deux.jpg

 

 18:30 - Ambe Manu Isopet, ajudat per la Catinon, les mainatges cantaràn amassas en occitan sus l’empont bèl. La Catinon premiarà les mainatges en lor donar boniquèras e pegasolets de sosteng au bilingüisme francés – occitan a Sent Lis.

 

Tradicionala tasta gratuita de la còca de cebas de Minjacebas ambe le vin blanc de Gasconha.

 

« La taula  de la Catinon » : un servici de restauracion es previst dins la sala. Vos serà prepausat per 6 èuros : la sopa de ceba de Minjacebas, la saussissa de Tolosa, chips o mongetada, fruta de sason. Estanquet.

 

Rensenhaments e reservacions : 06.86.89.23.61 lp.lasseube@orange.fr

 

Isopet2.jpg

 

19:00 - Granda balòcha occitana hèita per Manu ISOPET.  La balòcha se harà ambe danças que les mainatges aprenguèren a las escòlas. Les adultes auràn pas qu’a seguir l’exemple. Ensenhaires seràn aiquí ende vos guidar dins les vòstes prumèrs passes de dança. Bal hèit ambe l’ajuda de la comuna de St Lis.

 AlideSansMicro.jpg

 

21:00 - Concèrt d’Alidé SANS, joena cantaira occitana de la Val d’Aran, aus debuts talentuoses. Dintrada liura e gratuita.

 

Taulèr Libraria de la Catinon : Trobaratz tot çò que pertòca l’òbra de Carles Molin e de Pirolet : Libres, brocaduras, CD, DVD, quasèrn de la Catinon.

 

Dimenge 6 d’octòbre de 2013

     

PA050888.jpg

 

11:00 Granda mèssa en occitan, a la glèisa de Sent Lis, celebrada per l’abat Jòrdi Passerat e le pair Joan Claudi Vasseur, curè degan de Sent Lis. Mèssa ambe la corala de Lègavin de l'Ostau de la Sava o Toish que harà cants religioses occitans. Claudi Romero e Momo dit « l’Esquiròl » deu grop « lo Jaç », haràn una animacion musicala ambe la cabreta, la bodega e le graile.  Mèssa servida peu darrèr garda soïs de França tota, Loïs Bonzòm de l’Èrm. A la sortida de la mèssa, suu parvís de la glèisa, distribucion tradicionala deu pan d’anís benasit.

 DSC05977

13:00 : Taulejada a l’Espaci Graveta de Sent Lis (darrèr la glèisa) Menut preparat per Francés Arlet aprestaire a La Hita Bigordana : Aperitiu, sieta de hitge gras, pora borida ambe le siu farcit e le siu ris, fromatge, còca maison, vin roge de las Corbièras, cafè e un riquiquí aufèrt peu Jacotin.

 

alranq2.jpg

15:00 : Espectacle comic occitan RUGBY CLUB VILLAGE, one man show de Claudi Alranq. Fin prevista cap a 16:30.

 

 

Ensemble Repaish + Espectacle: 24 €. mens de 16 ans : 15€

 

Espectacle sol : 10€. mens de 16 ans gratís.

 

(data limita d’inscriction au dijaus 3 d’octòbrede  2013)

 

Rensenhaments e Reservacions : 06.86.89.23.61 o lp.lasseube@orange.fr

 

Ende manténguer l’esperit de la Catinon e de sosténguer sas accions, juntatz les amics de la Catinon. Receberatz regularament les quasèrns de la Catinon, le reculh d’aumenatge a Pirolet, las informacions de l’associacion, istoèras de la Catinon… Aderatz a l’associacion : 10 €, Chèc a l’òrde de l’associacion « Catinou »

 

  Associacion País de Catinon, Mairia, plaça nacionala, 31470 ST LIS

 

  Contactatz l’associacion per internet : paisdecatinou@voila.fr

 

  Hèsta hèita per l'associacion Païs de Catinon e ambe le sosteng de la vila de Sent Lis e deu CG31.

 

Batalha de Murèth

$
0
0
L'associacion occitanista de Sent Lis, País de Catinon, celebrèc le 800n aniversari de la Batalha de Murèth.
 
Aquera batalha oposèc ua coalicion d'Aragoneses, Catalans e Occitans contra crotzats franceses le dijaus 12 de seteme de 1213. Les crotzats franchimands ganhèren la batalha e tuèren le nòste rei Pèire II d'Aragon.
 
Las consequéncias estèren le retrèit deus aragoneses e deus catalans de l'espaci occitan e l'arribada en fòrça de la monarquia francesa entà nosauts.
 
Trobaratz aicí prumèr, la vidèo de l'acte commemoratiu de la Batalha de Murèth a Barcelona per la joena cantaire Alidé Sans, que venguerà cantar per la hèsta de la Catinon le 5.10, on interprèta Aqueras Montanhas (clicar suu ligam)
 
Trobaratz tanbens tres fòto de l'aumenatge davant le monument de la batalha de 2013 a Murèth on la Catinon participèc, le 14.9.13
 
DSCF0154
Les de la Catinon dambe Aragoneses, quauques Catalans e Occitans au monument a la Batalha de Murèth.
 Des membres de la Catinou avec des Aragonais et quelques Catalans et Occitans devant le monument.
 
 
 
DSCF0138.JPG
Depaus de las garbas e flòcs au pè deu monument de la Batalha de Murèth
 Dépôt des gerbes de fleurs au pied du monument de la Bataille de Muret.
                                                                                                                                          
  
 DSCF0146.JPG
 Elegits e reponsables associatius occitans e aragoneses davant le monument muretin.
Élus et responsables associatifs occitans et aragonais devant le monument murétin.
 
 --------------------------------------------------------------
 
L'association occitaniste de Saint-Lys, Païs de Catinou, a célébré le 800e anniversaire de la bataille de Muret.
 
Cette bataille opposa une coalition d'Aragonais, Catalans et Occitans face à des croisés français, le jeudi 12 septembre 1213. Les croisés du nord de la France gagnèrent la bataille et tuèrent notre roi Pierre II d'Aragon.
 
Les conséquences furent le retrait deus Aragonais et des Catalabs de l'espace occitan et l'arrivée en force de la monarchie française chez nous.
 
Vous trouverez ici d'abord, la vidéo de l'acte commémoratif de la Bataille de Muret à Barcelone, par la jeune Alidé Sans -qui viendra chanter pour la fête de la Catinou le 5.10- où elle chante Aqueras Montanhas (cliquer sur le lien)
 
Vous trouverez ci dessus trois photos de l'hommage devant le monument de la batalha de 2013 à Muret où la Catinou a participé le 14.9.13.

S'inscrire à la Catinou 2013

$
0
0

Ende mos ajudar a melhor organizar la hèsta de la Catinon deu dissabte 5.10.13, vos podètz inscríver en linha, en tot clicant sus aquera convida sus Facebook.

 

Aquesta serada serà gratuita.

 

 

AlideSansDiada.jpgAlidé Sans cantarà le 5.10 a Sent Lis / Alidé Sans chantera le 5.10 à St-Lys

 

 

Pour nous aider à mieux organiser la fête de la Catinou du samedi 5.10.13, vous pouvez vous inscrire en ligne, en cliquant sur cette invitation Facebook.

 

Cette soirée sera gratuite.

 

 

 

 

Grand concèrt deu DUO CANTICEL a Sent Lis

$
0
0

Un « Voyage Féerique » avec Canticel

Grand Concert Chant-Orgue

à l'église de Saint-Lys

en clôture de l'Assemblée Générale du Païs de Catinou

 Juhegues en DuoTamb

Dimanche   27 octobre à 17:00 afin de conclure en beauté l'Assemblée Générale de la Catinou , les associations Païs de Catinou et Jacouti  et  les amis de Saint Julien  invitent à nouveau le duo Canticel pour un concert de musique sacrée    dans la superbe église de St-Lys qui possède un grand orgue de qualité exceptionnelle.

 

Présentation du concert de CANTICEL :

 

L'espace d'une soirée la malicieuse Cléopâtre de Sartorio, l'inquiétante sorcière de Moussorgski, Solveig l'héroïne  de la légende  de Peer Gynt, se rencontrent avec en bouquet final les chants passionnés et émouvants des bergères occitanes…

 

Venez vivre   ces moments uniques : avec « Voyage Féerique » vous partirez sur la trace de  personnages fantastiques issus des contes et légendes et de l'imagerie populaire.         

 

Un spectacle qui met  à l'honneur les voix extrêmement profondes et rares de contralto comme celle de Catherine Dagois et les remarquables couleurs orchestrales de l'organiste virtuose Edgar Teufel. Les deux artistes bien connus du public toulousain pour leurs prestations entre autres au musée des Augustins et à la cathédrale de Toulouse,  fascinent d'abord par cette sonorité belle et intense ou se fondent en une parfaite harmonie la voix et l'orgue.

 

Mais plus que tout le duo Canticel  sait  émouvoir et tenir en haleine son public d'un bout à l'autre de la soirée, incarnant des personnages, présentant toujours des programmes chaleureux, vivants et   interprétés avec une grande expressivité.  Canticel sonne avec la fraîcheur d'une note de musique, celles qui ont constellé le passionnant chemin artistique du duo à la vie comme à la scène.   

 

Cette soirée de haut vol et pour tout public sera également donnée en hommage à Max Dagois dernier survivant de la première troupe de la célèbre Catinou, monté au paradis des artistes le 9 mai dernier. 

Cath Tamb bd

 

Entrée : 9 € gratuit jusqu'à 16 ans, cocktail offert à l'issue du concert

 

pour voir et écouter le duo Canticel :http://www.youtube.com/user/cerecital#p/u

Grand concert du DUO CANTICEL à Saint-Lys

$
0
0

Un « Viatge hadiu » ambe Canticel

Grand Concèrt Cant-Òrgue

a la glèisa de Sent-Lis

après la fin de l'Assemblada Generala de la Catinon

 Juhegues en DuoTamb

Dimenge  27 d’octòbre de 2013, a 17:00, ende clavar en beutat l’Amassada Generala de la Catinon, las associacions « País de Catinon e Jacotin » e « les amics de Sent-Julian » convidan encara le duo Canticel end’un concèrt de musica sacrada, dins la polida glèisa de Sent Lis qu’a un òrgue bèl e qualitadós.

 

Le moment d’una sereda la coquineta Cleopatra de Sartòrio, l’espauruganta posoèra de Mossòrgski, Solveig l’eroïna de la legenda de Pee Gynt, se rescontran ambe, en flòc finau, les cants apassionats e esmavents de las aulhèras occitanas…

 

Venguètz víver aqueres moments unics. Ambe ‘Viatge hadiu’ partiratz suu camin de personatges fantastics gessits deus contes e legendas e de l’imatgeria populara. Un espectacle que plaça en aunor las votzes de las pregondas e raras de contralto coma la de Catherine Dagois e la remirablas colors orquestralas de l’organista virtuòse Edgar Teufel.

Les dus artistas plan coneguts deu public mondin ende’us lors prestacions entre autes au musèu deus Agustins e a la catedrala Sent Estève de Tolosa, esmiraglan prumèr per aquesta sonoritat polida e intensa o se mesclan dins una armonia perfèita la votz e l’òrgue.

Mès, mès que tot le duo Canticel sap esmàver e captivar le siu public d’un cap a l’aute de la serada, incarnant personatges, presentant totjorn programas caloroses, vius e interpretats ambe una expressivitat de las bèlas. Canticel sona ambe la frescor d’una nòta de musica, las qu’estelèren l’apassionant camin artistic deu duo a la vida coma a l’empont.

Catherine e Edgar –totes dus diplomats deu conservatòri superior de Stuttgart, viven amassas la lor passion de la musica a travèrs le monde dins 25 païses e sus quatre continent au jorn d’auèi.

Aquesta serada de hauta volada e ende tot public serà tanbens donada en aumenatge a Max Dagois, darrèr susvivent de la prumèra tropa de la celèbra Catinon, montat au paradís  deus artistas, le 9 de mai passat.

Cath Tamb bd

 

Dintrada : 9 € gratuit dinc a 16 ans, coctèl auferit a la sortida deu concèrt

Ende véser e escotar le duo Canticel :http://www.youtube.com/user/cerecital#p/u

Viewing all 114 articles
Browse latest View live